Ara que ja arribem al final, la meva valoració global en la creació i manteniment d'aquest bloc és totalment positiva.En conclusió, totes les activitats que hem fet al llarg del semestre en l'assignatura de TIC les he trobat útils i interessant, ja que en totes he aprés alguna cosa nova, com a fer servir algun programa nou, o com a aprendre a gestionar-me la informació i compartir-la via Internet.
Una altre activitat que també vam concloure aquest dia va ser la de l'actualitat educativa amb la notícia de l'Eloy, en Guillem i la Laura.
El titular d'aquesta és "Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños", extreta del diari El País el dimecres 18 de novembre.
Aquesta el que diu és que un estudi ha arribat a la conclusió que un ús moderat de videojocs pot tenir una influència positiva en la educació dels nens/es i no perjudicar el rendiment acadèmic. Aquesta investigació també explica que els nois juguen més que les noies i que comencen des de molt petits a fer-ho.
Per poder contrastar aquesta notícia van buscar a més diaris i van trobar articles que parlaven del mateix i defensaven un ús controlat dels videojocs, ja que afavoreixen alguns aspectes del nen/a, com la memòria visual i l'aprenentatge.
La conclusió a la qual vam arribar tots 
després d'escoltar aquesta notícia crec que és bastant semblant. Es tracta d'un tema molt relatiu, ja que depèn de quins jocs parlem; si són jocs didàctics i educatius on els infants aprenen està bé que juguin, però no si parlem de jocs de guerra o violència, ja que això no és bo pels infants perquè repercuteix en ells i en les seves actituds, ja que quan són petits imiten tot el que veuen, són com esponges. I sempre controlant el temps de joc, fent un ús moderat, no que estiguin hores i hores davant la pantalla perquè tot això genera neguit i nerviosisme.
La Loles ens va explicar un experiment que va realitzar amb una companya que consistia exactament en això. Van decidir que estarien 12 hores seguides jugant a un videojoc, per després comprovar com els repercutia això i quins efectes tenia sobre elles, com es sentien. Quan van parar de jugar, ens va explicar que no va poder dormir gens i que tota l'estona se li apareixia al cap les pantalles del videojoc.
Ja per acabar, l'última activitat que vam fer a seminari va ser la de l'entorn sonor d'en Guillem, l'Eloy i la Sara Palomino. Em va cridar l'atenció un dels sons que va sobtar escoltar a l'Eloy, amb el qual estic completament d'acord, i és escoltar el silenci, ja que mai ens parem a escoltar-ho encara que siguin uns minuts.
Per últim, no podia deixar de destacar les boníssimes ametlles garapinyades que va portar la Laura Moragues, qui ens va explicar el secret de com fer-les...
Els passos que s'han de seguir per poder penjar les presentacions en aquest espai són:Ara que ja estan explicats tots els passos que cal seguir, deixo adjuntat el power point que hem creat jo i l'Aida sobre l'Adopció per l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, i per la de Gestió de la informació i TIC.
Espero que us interessi el tema i us agradi la nostra presentació.
A continuació la Irene Gras ens va explicar un altre conte, el de "El Nadal de les tres bessones". En aquest es tracten temes d'aquesta festa, com el menjar tradicional, els ninots de neu, cançons de Nadal (que vam cantar dues)... 
Google Docs és un espai personal on podem crear, a través d'internet, documents de text i fulls de càlcul.
"Cuando empiezo a moverme lo olvido todo..... siento como electricidad"
la sessió de seminari d'una manera diferent... 
entretinguda amb els més petits, de manera que a la vegada que aprenen nous conceptes s'ho passin bé i gaudeixin.Per poder veure i posar en pràctica tot l'explicat anteriorment, només heu de fer clic aquí
Durant aquesta setmana d'activitats extraordinàries del 16 al 20 de novembre, hem realitzat diverses sortides i activitats de tot tipus: a l'aire lliure, a museus, a una escola, a escoltar un concert...
Tot això que hem explicat, ho hem intentat plasmar a aquest vídeo; esperem que ho haguem aconseguit i us agradi.
l'audio, anem a la columna de l'esquerra Tasques de pel·lícula, importar imatges i importar audio o música; d'aquesta manera se'ns carregarà tot a l'apartat col·leccions per poder treballar.Aquest ha estat tot el procés que he seguit per poder crear el meu vídeo, un poema que parla de la primavera. I, aquest és el resultat, que espero que us agradi.
s la princesa Papallona, el príncep del castell i la fada. L'argument de la història es centra en que aquesta princesa perd al seu príncep al bosc i el comença a buscar, a la mateixa vegada que ell la busca a ella; llavors arriba la fada qui els torna a unir i viuen feliços per sempre més al castell. .jpg)
xplicar a classe, és diu "En Pepet no té orelles". En comptes de començar a explicar la història directament, va deixar fora una capsa on estava el nostre protagonista i, després de cridar-lo molt fort entre tots/es i veure que no apareixia, va obrir la porta i la va entrar. Després, amb l'ajuda de diferents companys/es va montar al Pepet amb imans sobre una pissarra metàl·lica tapada amb el fons d'un paisatge. Ara si que ja estàvem preparats per escoltar aquesta història.
.jpg)
motxila quatre peluixos: els tres porquets i el llop. Sincerament això em va venir com anell al dit ja que, encara que també feia servir les fitxes que jo havia portat, diferents persones del seminari van agafar un peluix i em van ajudar a explicar-lo representant el paper que els havia tocat. D'aquesta manera també vaig fer participar a la resta de persones, tot i que de manera inconscient totalment improvisat, però a l'hora d'explicar un conte als més petits també es pot fer servir aquest recurs i així ells senten que ajuden i participen en la història.CARACTERÍSTIQUES CORRECTES
M'ha agradat tractar aquest tema a classe, ja que les presentacions és un recurs que molt sovint utilitzem quan hem d'exposar un treball davant la classe, i crec que el fet de tenir unes pautes sobre com treure-li profit i saber utilitzar-lo ens pot ajudar molt a partir d'ara, ja que per donar-li un mal ús és més convenient no utilitzar-lo.
Mai hem d'oblidar que les presentacions en Power Point són un suport a l'exposició, un recurs que ens ajuda a nosaltres y també als oients perquè no es perdin, però en cap cas substitueixen a la persona que parla i hem d'aconseguir que l'atenció dels oients estigui centrada en nosaltres i en el que diem, no en les diapositives.
Primer de tot havíem de fer una llista dels sons més comuns que escoltem des de casa nostra, tant de dins com del carrer.
DINS DE CASA: televisió, aixeta, telèfon, nevera, rentadora, cisterna, ordinador, tacons i veus de la veïna d'adalt, gossos dels veïns, portes de casa, l'ascensor, tecles de l'ordinador, taladro dels veïns i l'olla a pressió des de la cuina.
DEL CARRER: cotxes passant, aparcant, arrancant, pitant, motos, música, gent parlant, gossos bordant, obres del davant de casa, camió d'escombraries i containers al obrir i tancar.
A continuació, havíem de fer una segona llista dels sons que escoltem durant el camí des de casa nostra a la facultat, i d'aquests apuntar quins són molestos, quins agradables, quants podem identificar alhora, si es repeteixen, si hem escoltat algun de nou...
SONS DES DE CASA A CLASSE: la pluja, el vent, la gent parlant, els cotxes, el clàxon i la música dels cotxes, la sirena d'ambulància, les obres i les fulles del arbres.
SONS AGRADABLES: de tots aquests sons que he escoltat durant el trajecte, l'únic que per a mi és agradable és el so de la pluja, em relaxa molt escoltar-ho, és com un moment per pensar en coses que et passen durant el dia i que en un altre moment ni te'n recordes. Però m'agrada escoltar-la des de casa, no quan estic al carrer.
SONS MOLESTOS: Els tres sons més molestos de tots els que vaig escoltar són el clàxon dels cotxes, m'irrita molt aquest so; un altre seria el so de les obres que si l'escolto molta estona em fa tenir mal de cap; i l'altre, la sirena de les ambulàncies, policia, bombers... perquè quan vaig conduint i l'escolto em poso molt nerviosa perquè no se on ficar-me per deixar que passin.
L'activitat que hem fet després ha estat l'exposició de dues noticies relacionades amb l'educació; primer ha estat el torn de la Berta i de mi, i després d'altres dues companyes, la Cristina i l'Arantxa.
La nostra notícia està estreta del País, concretament del dia 4 de septembre, i porta per títol "Arranca la digitalización de las aulas". L'article està centrat en l'implantació de les TIC en les escoles mitjançant un nou programa anomenat "Escola 2.0", el qual preveu reformar 14.400 aules instalant pissarres digitals i terminals portàtils per 400.000 alumnes de 5è de primaria, aproximàdament. Per tal de poder dur a terme aquest projecte, es conta amb un pressupost de 200 milions d'euros, 100 dels quals assigna el govern i els altres 100 cada regió. Un aspecte que ens va cridar molt l'atenció a la Berta i a mi és el fet que aquest article especifica que això es portarà a terme només amb alumnes de 5è de primària; llavors vam seguir buscant i vam trobar una notícia que parlava del mateix, aportant les mateixes dades, però en aquest cas explicava que aquest projecte es realitzaria amb alumnes de 5èi 6ède primària i 1r i 2n de secundària.
A més a més, com que mentre realitzaven la recerca de noticies també vam trobar cassos concrets d'escoles on les TIC ja s'havien posat en pràctica, també els vam explicar una mica per sobre.
Com activitat grupal per fer a classe, vam pensar que una bona idea seria fer una mica de debat sobre aquesta notícia. De manera que vam fer uns papers on hi havia diversos ítems relacionats amb les TIC i vam dividir el grup, on uns havien d'anar a favor i uns altres en contra sobre aquests temes; com per exemple la distracció dels infants davant l'ordinador, la formació del professorat respecte a les TIC, els ordinadors portàtils enfront del paper i bolígraf...
La següent notícia que van explicar ahir d'actualitat educativa està extreta del Periódico, del dia 22 d'octubre, i porta per títol "¿Enseñanza infantil en condiciones?". Es tracta d'una carta de queixa escrita per una mare on exposa el problema amb que es troben els pares dels alumnes del primer curs d'ensenyança infantil del CP Hispanidad. El problema que denuncien aquets pares consisteix en la falta de suport d'auxiliars en una classe on hi ha 39 nens/es per una sola mestre. Tenen una lluita contínua amb la DGA perquè segons les lleis no pot haver-hi una persona de suport fins que la ràtio de nens/es no arriba als 42. Aquests pares es queixen, i amb tota la raó, que per exemple quan un infant vulgui anar al lavabo o s'hagi pixat a sobre, una sola persona no es pot ocupar de tot, ja que el nen/a no pot anar sol a fer pipi i si la mestra l'acompanya deixa als altres 38 sols a la classe.
L'activitat que ens van proposar per fer les nostres companyes la trobo molt interessant; consistia en representar el rol que et toqués en un paperet, com per exemple pares, subdirector, mestre, encarregat de donar les subvencions...
Una de les conclusions que vam treure després de realitzar aquesta activitat és que el fet d'establir un límit, com per exemple la ràtio de nens/es en aquest cas, és molt difícil perquè sempre hi haurà gent que no estigui conforme, però també és necessari perquè sinò tota la gent voldria i se'n aprofitaria de la situació.
La següent activitat va ser la de l'entorn sonor, que la vam exposar, primer la Berta i després jo. Pel que fa a la Berta, em va sorprendre que la majoria de sons que escolta a casa seva són sons tecnològics, un 90% aproximàdament; com per exemple, l'ordinador, la nevera, el rentaplats, la rentadora, la televisió... Després em va tocar el torn a mi, però en comptes de comentar aquí els sons que he escoltat en els diferents jocs, a continuació faré una nova entrada on els classificaré detalladament.
Aquesta última activitat d'entorn sonor ha fet d'introducció al joc amb que hem acabat la sessió de seminari d'aquest dia. Aquest ha consistit en que tots hem donat les nostres claus a la Loles i ella les ha ficat en una bossa. Sense que les veiéssim, ha agafat una per una i les ha bellugat per fer-les sonar i nosaltres havíem d'intentar endevinar quines eren les nostres.
M'he quedat molt sorpressa quan tots o quasi tots hem encertat, sobretot hi hagut dos cassos que quasi no ha fet falta que la Loles les fes sona
r, al segon d'escoltar-les les dues persones sabien amb tota seguretat que eren les seves claus. La reflexió que treim d'aquest joc és que hi ha sons que els tenim tant interioritzats, encara que no ens adonem, que els reconeixeríem en qualsevol lloc només amb sentir-los una mica.
ÍNDEX
CONTINGUT
BIBLIOGRAFIA
Per citar els llibres emprats, s'ha de fer així:
Si es donés el cas d'un llibre escrit per dues o més persones, es segueix el mateix ordre; l'únic que s'ha d'afegir és el nom de l'altre autor.
Ja per concloure, si el que volem citar és una pàgina web, la manera de fer-ho és aquesta:
Un cop vam acabar de prendre nota d'aquestes pautes, vam començar una altre activitat, la de l'entorn sonor, que aquell dia l'havien d'exposar també dues companyes.
L'objectiu d'aquesta activitat es realitzar una reflexió sobre la quantitat de sons que ens envolten, que els tenim tan interiortizats que ja no ens molesten i si no ens parem a escoltar-los especialment, no ens adonem que hi són.
L'activitat consisteix en realitzar una llista dels sons que escoltem des de casa nostra, tant de dins com de fora, i dels que escoltem de camí de casa a classe. D'aquests últims, apuntar quins són molestos, quins agradables, quants sons podem escoltar alhora, quins es repeteixen...
La conclusió a la qual vam arribar després d'escoltar a les nostres companyes és que estem completament envoltats de sons i sorolls quasi tot el temps, encara que no ens adonem. Estem envoltats d'una gran contaminació acústica i això té conseqüències negatives, com que cada vegada hi hagi més gent sorda a una edat més temprana.
No hem d'oblidar-nos de tornar a modificar el tamany de la fotografia pel tema dels píxels. La mida real és de 2932 d'amplada per 2572 d'altura; un cop escalada, la mida és de 350 per 307.
FOTO 1
Els passos per editar una fotografia, aplicar efectes sobre ella són:
FOTO 2 I, ja per últim, els passos per retallar un dels elements concrets de la fotografia són:
Concretament, hem hagut de realitzar dues activitats.
La primera és bastant senzilla: seleccionem una de les fotografies i modifiquem la seva grandària en píxels per poder posar-la en un bon tamany pel bloc (uns 350 píxels).
Els passos per dur a terme aquesta tasca han estat:
Una Blocosfera es podria definir com a una comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i blocaires que tracten un mateix tema o similar. Al parlar de cultura lliure també parlem d'altres conceptes, com són:
Després d'haver llegit i comprés tota la informació relativa a la cultura lliure, havíem de realitzar una activitat, en la qual havíem de reflexionar sobre quatre situacions diferents i explicar quina és la correcta i quines les incorrectes.
A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.
Aquesta situació trobo que és la més incorrecte de les que es presenten, ja que un professor no pot exigir als seus alumnes que portin un model especial de sabatilles per fer la classe, ja que molts ni el tindran perquè és car i, a més a més, és una falta de llibertat cap als nens/es. Aquí també s'ha de tenir en compte l'opinió dels pares, que tots es queixarien, i amb molta raó.
B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Aquesta també és incorrecta, ja que els infants són lliures de triar les imatges que ells vulguin, però el professor els ordena comentar-les en un programa concret, el word. Aquest mestre el que hauria d'haver dit és que les enganxessin i comentessin en un procesador de textos, sense especificar en quin. També aniria bé citar l'autor de la fotografia, per si de cas.
C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
Aquesta situació és bastant semblant a l'anterior, en quant a la instrucció que dóna el mestre. Demana dos requisits: el programa que s'ha de fer servir, el power point, i l'altre és la versió que especifica, la del 2007. Això obliga als nens/es a aconseguir aquest programa i aquesta versió concreta per poder fer la feina.
D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"
L'última situació, de les quatre que es presenten, és la més correcta perquè els nens/es tenen la llibertat d'escollir les postals que ells vulguin comprar. A més a més, les altres tres parlen de productes comercials que tenen un preu. Però, tampoc m'acaba d'agradar molt, ja que potser hi ha nens/es als quals no els agrada cap postal i, només pel fet que el mestre ha donat aquesta instrucció, es veuen obligats a comprar-ne.
