Una altra forma d'explicar contes...

El divendres passat, dia 13 de novembre, vam començar la classe amb dues activitats d'entorn sonor; la primera per part de la Laura Cortada i l'altre, de la Cristina Almazán.
Pel que fa a la Laura, va arribar a la conclusió que com sempre escolta els mateixos sons els té tan interioritzats que no s'adona, i seria molt extrany el dia que no els sentís.
I, per part de la Cristina el que em va sorprende va ser una prova que va fer a casa seva: va desconnectar de la corrent objectes, com el microones i el forn per veure si, encara i estar apagats, feien soroll i li va sobtar descobrir que així era.

Un cop acabades les activitats d'entorn sonor, li va arribar el torn d'explicar el conte a la meva companya Berta Hinojosa, qui es va decantar pel de "El peix peixet". Aquest, és molt adequat per a infants d'uns 2 anys, ja que és molt visual i té poc argument.

A través de la història d'un peix que busca la seva mare pel mar i es troba amb molts animals, com un pop o una balena, es treballen diferents aspectes com són els colors, les formes, la capacitat d'associar i relacionar idees...

A continuació, li va arribar el torn a la Laura Moragues, qui va explicar dos contes i va aconseguir deixar-nos bocabadats a tots amb la seva capacitat d'imaginació i creativitat.

El primer dels contes té com a protagonistas la princesa Papallona, el príncep del castell i la fada. L'argument de la història es centra en que aquesta princesa perd al seu príncep al bosc i el comença a buscar, a la mateixa vegada que ell la busca a ella; llavors arriba la fada qui els torna a unir i viuen feliços per sempre més al castell.

L'originalitat d'quest conte està en la manera com el va explicar la meva companya, ja que va fer servir unes titelles confeccionades per ella, molt il·lustratives i detallistes.

El segon conte, el que la Laura tenia pensat explicar a classe, és diu "En Pepet no té orelles". En comptes de començar a explicar la història directament, va deixar fora una capsa on estava el nostre protagonista i, després de cridar-lo molt fort entre tots/es i veure que no apareixia, va obrir la porta i la va entrar. Després, amb l'ajuda de diferents companys/es va montar al Pepet amb imans sobre una pissarra metàl·lica tapada amb el fons d'un paisatge. Ara si que ja estàvem preparats per escoltar aquesta història.

En Pepet era un nen que sempre feia que no sentia el que li deien els demés, es feia el sord. Llavors un dia les seves orelles es van enfadar, van marxar i en Pepet se'n va quedar sense. Ell, que estava molt trist, va escriure una nota a les orelles, la va ficar en una ampolla i la va llençar al mar. Les orelles, que estaven a la platja, van veure la nota i van decidir tornar amb una condició: que en Pepet no es tornés a fer el sord mai més i fes cas a la seva mare, a l'escola i als seus amics.

Tots dos contes m'han agradat moltíssim, tant pel tema de contingut, com de materials i recursos utilitzats. Valoro molt el fet que siguin inventats, ja que és una cosa creada per tu i estan molt més treballats.
Concretament, aquest últim conte d'en Pepet m'ha fet molta gràcia, ja que quan treballes amb infants et trobes situacions d'aquestes diàriament; nens/es als que els hi dius una cosa i fan que no et senten perquè no els interessa, no els convé el que els estas dient.