Imaginació i creativitat

La sessió de seminari del passat dimarts va començar amb l'explicació de dos contes per part de l'Eli, on la resta de la classe també vam tenir un paper molt important.
El primer conte és diu "La sopa de pedres" i la manera com el va plantejar la meva companya em va agradar molt, ja que saltava a la vista que havia hagut de fer un treball pevi per tal de preparar-s'ho tot; va fer servir un fons d'escena de cartolina dibuixat per ella, personatges fets de paper que els anava movent com si fossin titelles, aliments impresos que va repartir a la classe per tal de fer-nos participar...
Crec que tal qual ens ho va explicar a nosaltres, ho hagués pogut fer amb els nens/es, utilitzant els mateixos recursos.
A més a més, m'agrada molt la idea, la reflexió que treus d'aquest conte, ja que tracta de la solidaritat, d'ajudar-se mútuament, de com uns infants que són les persones més inocents que et pots trobar pel món ajuden al protagonista de la història (el soldat) donant una lecció d'humilitat als adults del poble.

La segona activitat de l'Eli ha estat un conte que havíem de crear entre tots/es mitjançant cartes. Cadascú de nosaltres havia de dibuixar un personatge o una situació d'un conte en una targeta; per exemple una poma. Després, cadascú tindríem una d'aquestes targetes més una altra amb un final ja escrit i dues més amb imatges impreses, com un llaç, una casa...
L'objectiu de tot això és que, per torns, entre tots havíem de construir un conte on el que tu aportessis estigués relacionat amb la carta que havia llençat l'anterior company i la seva argumentació.
M'ha agradat molt aquesta nova proposta, ja que mai l'havia provat i crec que és molt original i creativa a l'hora de potenciar la imaginació dels nens/es, ja que un factor molt important és la improvisació, però seria convenient fer-la amb nens/es una mica més grans. A més a més, és una activitat grupal on l'aportació de cada persona és molt important i decisiva per continuar la història.

Després que acabés l'Eli, em va arribar el torn a mi d'explicar el conte i vaig decidir-me pel de "Els tres porquets".
Per tal d'ajudar-me, em vaig preparar unes cartolines plastificades on sortia cada porquet i la seva casa. La meva sorpresa va arribar quan vaig començar a explicar el conte i una companya es va aixecar i va treure de la motxila quatre peluixos: els tres porquets i el llop. Sincerament això em va venir com anell al dit ja que, encara que també feia servir les fitxes que jo havia portat, diferents persones del seminari van agafar un peluix i em van ajudar a explicar-lo representant el paper que els havia tocat. D'aquesta manera també vaig fer participar a la resta de persones, tot i que de manera inconscient totalment improvisat, però a l'hora d'explicar un conte als més petits també es pot fer servir aquest recurs i així ells senten que ajuden i participen en la història.

Ja per acabar, l'útima activitat que vam exposar aquest dia va ser la notícia d'actualitat educativa de la Berta i la Sara. Aquesta, porta per títol "Educación plantea alargar la enseñanza obligatoria hasta los 18 años", del dia 29 d'octubre del diari digital el Periódico.
Fent un petit resum de l'article, el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, apunta la possibilitat que l'ensenyança obligatòria s'allargui fins als 18 anys, en comptes d'acabar als 16, com passa ara.
La Loles va apuntar que això estava pensat que es fes a temps parcial per poder compaginar, qui vulgui, els estudis amb una feina.
Aquestes dues companyes també han buscat la mateixa notícia a altres diaris i també a les notícies del telediari de la sexta i de la cuatro.

No acabo d'estar d'acord amb aquesta possible implantació, ja que és una manera d'allargar l'ensenyança obligatoria, i per exemple els alumnes que no volen estudiar i que van a classe obligats per no fer res i només molestar als que si volen aprendre continuaran dos anys més malgastant el temps, quan d'una altra manera podrian haver aprofitat aquest temps per incorporar-se al món laboral o estudiar un mòdul que si els agradés.