El passat dimecres vam veure diversos vídeos a classe d'educació física, i un que em va impactar molt va ser un on s'explica la història d'un pare que té un fill en cadira de rodes des que va néixer.
Aquest pare i aquest fill des de fa anys formen un equip, l'equip Hoyt, i participen en diferents proves físiques, com és el Triatlon.
Aquesta prova consisteix en nadar uns 3,86 kilómetres per l'oceà, recórrer en bicicleta uns 180,2 kilómetres i, per acabar, córrer 42,195 kilómetres per la costa de Big Island.
Em vaig quedar sense paraules després de veure aquest vídeo, ja que és un dels exemples més grans de superació personal que he vist mai, tant per part del pare que fa tot això per veure feliç al seu fill i perquè pugui portar una vida normal, com per part del fill que no es rendeix ni s'asseu a veure com passa la vida.
Aquest pare i aquest fill des de fa anys formen un equip, l'equip Hoyt, i participen en diferents proves físiques, com és el Triatlon.
Aquesta prova consisteix en nadar uns 3,86 kilómetres per l'oceà, recórrer en bicicleta uns 180,2 kilómetres i, per acabar, córrer 42,195 kilómetres per la costa de Big Island.
Em vaig quedar sense paraules després de veure aquest vídeo, ja que és un dels exemples més grans de superació personal que he vist mai, tant per part del pare que fa tot això per veure feliç al seu fill i perquè pugui portar una vida normal, com per part del fill que no es rendeix ni s'asseu a veure com passa la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada