El seminari del divendres passat, dia 11 de desembre, va estar ple d'activitats molt diverses.
Primerament vam començar amb l'explicació d'un conte per part de la Cristina Almazán, anomenat "La petita cuca de llum", on s'explica la història d'un cuca que no volia ser això, volia ser un altre animal, però després de parlar amb diferents animals i observar-los decideix que ja li agrada ser cuca i no vol canviar.
Primerament vam començar amb l'explicació d'un conte per part de la Cristina Almazán, anomenat "La petita cuca de llum", on s'explica la història d'un cuca que no volia ser això, volia ser un altre animal, però després de parlar amb diferents animals i observar-los decideix que ja li agrada ser cuca i no vol canviar.
A continuació la Irene Gras ens va explicar un altre conte, el de "El Nadal de les tres bessones". En aquest es tracten temes d'aquesta festa, com el menjar tradicional, els ninots de neu, cançons de Nadal (que vam cantar dues)...
També, la Irene va portar alguns objectes que sortien al conte, com una bufanda, un barret i una pastanaga; aquest, crec que és un bons recurs ja que a l'hora d'explicar contes als nens/es és molt més fàcil que es facin una idea més clara si veuen els objectes que surten en aquest.
Deixant de banda per aquest dia l'activitat dels contes infantils, vam continuar amb l'exposició de l'entorn sonor de més companyes: l'Arantxa Velasco, L'Eli Puig, la Laura Moragues i la Irene Gras.
Pel que fa a la primera, un aspecte a ressaltar és que li va sobtar el fet d'escoltar molts sons a casa seva, una gran quantitat d'ells.
L’entorn sonor de L'Eli va ser totalment diferent als que havíem escoltat fins ara, ja que va fer moltes proves per tal d'analitzar els sons que l'envolten.
Primerament va separar els sons que sent a casa seva entre setmana, és a dir de dilluns a divendres, dels que escolta el cap de setmana, i la conclusió que va treure és que hi ha molta diferència entre aquests. M'ha cridat l'atenció un so dels que escolta entre setmana, i és el cant de les monges d'una casa de clausura que té molt a prop de casa.
Seguidament l'Eli ens va proposar fer una espècie de joc: amb una gravadora, va enregistrar els sons que sent des que surt de casa fins que arriba a la facultat. El que nosaltres havíem de fer era escoltar aquests sons, intentar esbrinar quin era cada un i apuntar-ho en un paper, per després comprovar que tal ho havíem fet.Ja per acabar, va realitzar una activitat pel seu compte que li va resultar bastant interessant, la qual va consistir en que, amb l'ajuda d'una flauta, ens va representar els sons que escolta en el seu lloc de treball, l'Auditori.
Després li va tocar el torn a la Laura Moragues, qui ens va explicar que va voler realitzar l'activitat amb algunes petites variacions.
Ens va analitzar l'entorn sonor d'un dia que va anar a buscar bolets als bosc amb el seu marit i els seus dos fills. Alguns dels sons que allà va escoltar van ser les fulles dels arbres, les motos, els nens/es...
Un aspecte que va comentar que em va cridar molt l'atenció va ser una capacitat que diu que a desenvolupat amb el temps i és la de, mitjançant els sons que sent, saber que estan fent els seus fills en cada moment; per exemple si sent la tauleta del menjador sap que estan pintant.
És quan no els sent que es preocupa perquè significa que estan fent alguna de les seves...
Ja per acabar, li va arribar el torn a la Irene Gras, qui després d'analitzar l'entorn sonor que l'envolta, va arribar a la conclusió que hi ha molta contaminació acústica en tota la ciutat vagis on vagis, i que arriba un punt que estàs tant acostumat que no ho sentes.
Finalment, l'últim que vam realitzar aquest dia al seminari va ser una reflexió sobre la pel·lícula que vam veure el dia anterior, la de Billy Elliot, i vam respondre unes qüestions entre tots per tal de crear una mica de debat.
"El so és vida"
També, la Irene va portar alguns objectes que sortien al conte, com una bufanda, un barret i una pastanaga; aquest, crec que és un bons recurs ja que a l'hora d'explicar contes als nens/es és molt més fàcil que es facin una idea més clara si veuen els objectes que surten en aquest.
Deixant de banda per aquest dia l'activitat dels contes infantils, vam continuar amb l'exposició de l'entorn sonor de més companyes: l'Arantxa Velasco, L'Eli Puig, la Laura Moragues i la Irene Gras.
Pel que fa a la primera, un aspecte a ressaltar és que li va sobtar el fet d'escoltar molts sons a casa seva, una gran quantitat d'ells.
L’entorn sonor de L'Eli va ser totalment diferent als que havíem escoltat fins ara, ja que va fer moltes proves per tal d'analitzar els sons que l'envolten.
Primerament va separar els sons que sent a casa seva entre setmana, és a dir de dilluns a divendres, dels que escolta el cap de setmana, i la conclusió que va treure és que hi ha molta diferència entre aquests. M'ha cridat l'atenció un so dels que escolta entre setmana, i és el cant de les monges d'una casa de clausura que té molt a prop de casa.
Seguidament l'Eli ens va proposar fer una espècie de joc: amb una gravadora, va enregistrar els sons que sent des que surt de casa fins que arriba a la facultat. El que nosaltres havíem de fer era escoltar aquests sons, intentar esbrinar quin era cada un i apuntar-ho en un paper, per després comprovar que tal ho havíem fet.Ja per acabar, va realitzar una activitat pel seu compte que li va resultar bastant interessant, la qual va consistir en que, amb l'ajuda d'una flauta, ens va representar els sons que escolta en el seu lloc de treball, l'Auditori.
Després li va tocar el torn a la Laura Moragues, qui ens va explicar que va voler realitzar l'activitat amb algunes petites variacions.
Ens va analitzar l'entorn sonor d'un dia que va anar a buscar bolets als bosc amb el seu marit i els seus dos fills. Alguns dels sons que allà va escoltar van ser les fulles dels arbres, les motos, els nens/es...
Un aspecte que va comentar que em va cridar molt l'atenció va ser una capacitat que diu que a desenvolupat amb el temps i és la de, mitjançant els sons que sent, saber que estan fent els seus fills en cada moment; per exemple si sent la tauleta del menjador sap que estan pintant.
És quan no els sent que es preocupa perquè significa que estan fent alguna de les seves...
Ja per acabar, li va arribar el torn a la Irene Gras, qui després d'analitzar l'entorn sonor que l'envolta, va arribar a la conclusió que hi ha molta contaminació acústica en tota la ciutat vagis on vagis, i que arriba un punt que estàs tant acostumat que no ho sentes.
Finalment, l'últim que vam realitzar aquest dia al seminari va ser una reflexió sobre la pel·lícula que vam veure el dia anterior, la de Billy Elliot, i vam respondre unes qüestions entre tots per tal de crear una mica de debat.
"El so és vida"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada