Com realitzar un vídeo

El passat dijous 12 de novembre a classe de TIC vam aprendre a utilitzar un nou programa, el Windows Movie Maker, amb el qual podem editar, crear vídeos amb imatges fixes.

L'activitat que hem de realitzar està composta per dos passos:
- Primer, gravar la nostra veu amb l'Audacity llegint el fragment d'un text, un poema... que ens agradi i afegir-li música de fons, si volem.
- I, segon, crear un vídeo amb imatges fixes que estiguin relacionades amb l'audio.

Després d'haver gravat el poema amb el programa Audacity i afegir-li la música de fons, (els passos per fer servir aquest programa estan explicats detallàdament a una entrada anterior), ja podem començar a utilitzar el Windows Movie Maker:

• El primer, es realitzar una recerca per internet d'imatges que estiguin relacionades amb el text; en el meu cas com és un poema de la primavera, paisatges de camps aflorats, nens/es jugant, animals...
  
• Per tal que ens surtin les nostres imatges i l'audio, anem a la columna de l'esquerra Tasques de pel·lícula, importar imatges i importar audio o música; d'aquesta manera se'ns carregarà tot a l'apartat col·leccions per poder treballar.


• Per col·locar les imatges en l'ordre que volguem que surtin en el vídeo, hem d'arrossegar-les una per una a l'escala de temps que surt a baix. Amb la pista d'audio hem de fer exactament el mateix.
  
• Si volem aplicar efectes a les imatges, anem a Tasques de pel·lícula, veure efectes de vídeo, i només haurem d'arrossegar el que ens agradi cap a la imatge sobre la qual volguem aplicar-lo.


• Les transicions són la manera com podem passar d'una imatge a una altra en el vídeo, i hi ha de molt diferents per aplicar. Anem a Tasques de pel·lícula, veure transicions de vídeo i seleccionem la que ens agradi, l'arrosseguem i la deixem a l'espai que hi ha entre dues imatges en el guió gràfic de sota.


• Quan haguem acabat el vídeo, el guardarem en Arxiu, guardar projecte com i el deixarem a la mateixa carpeta on tenim totes les imatges i l'audio; guardant-lo d'aquesta manera podrem modificar-lo en un altre moment si volem.


• Ja per acabar, quan estem segurs que és el vídeo definitiu, anirem a Finalitzar pel·lícula, guardar a l'equip dins de tasques de pel·lícula. Després de seleccionar el nom i la ubicació d'aquest, hem de prestar molta atenció al següent pas, ja que sinò modifiquem unes dades no podrem penjar el vídeo al bloc. Farem click a l'opció més adequat per a mida d'arxiu i reduirem els MB fins arribar a 1 o 2; d'aquesta manera el vídeo tindrà una mida d'uns 320 x 240 píxels.

Aquest ha estat tot el procés que he seguit per poder crear el meu vídeo, un poema que parla de la primavera. I, aquest és el resultat, que espero que us agradi.

Una altra forma d'explicar contes...

El divendres passat, dia 13 de novembre, vam començar la classe amb dues activitats d'entorn sonor; la primera per part de la Laura Cortada i l'altre, de la Cristina Almazán.
Pel que fa a la Laura, va arribar a la conclusió que com sempre escolta els mateixos sons els té tan interioritzats que no s'adona, i seria molt extrany el dia que no els sentís.
I, per part de la Cristina el que em va sorprende va ser una prova que va fer a casa seva: va desconnectar de la corrent objectes, com el microones i el forn per veure si, encara i estar apagats, feien soroll i li va sobtar descobrir que així era.

Un cop acabades les activitats d'entorn sonor, li va arribar el torn d'explicar el conte a la meva companya Berta Hinojosa, qui es va decantar pel de "El peix peixet". Aquest, és molt adequat per a infants d'uns 2 anys, ja que és molt visual i té poc argument.

A través de la història d'un peix que busca la seva mare pel mar i es troba amb molts animals, com un pop o una balena, es treballen diferents aspectes com són els colors, les formes, la capacitat d'associar i relacionar idees...

A continuació, li va arribar el torn a la Laura Moragues, qui va explicar dos contes i va aconseguir deixar-nos bocabadats a tots amb la seva capacitat d'imaginació i creativitat.

El primer dels contes té com a protagonistas la princesa Papallona, el príncep del castell i la fada. L'argument de la història es centra en que aquesta princesa perd al seu príncep al bosc i el comença a buscar, a la mateixa vegada que ell la busca a ella; llavors arriba la fada qui els torna a unir i viuen feliços per sempre més al castell.

L'originalitat d'quest conte està en la manera com el va explicar la meva companya, ja que va fer servir unes titelles confeccionades per ella, molt il·lustratives i detallistes.

El segon conte, el que la Laura tenia pensat explicar a classe, és diu "En Pepet no té orelles". En comptes de començar a explicar la història directament, va deixar fora una capsa on estava el nostre protagonista i, després de cridar-lo molt fort entre tots/es i veure que no apareixia, va obrir la porta i la va entrar. Després, amb l'ajuda de diferents companys/es va montar al Pepet amb imans sobre una pissarra metàl·lica tapada amb el fons d'un paisatge. Ara si que ja estàvem preparats per escoltar aquesta història.

En Pepet era un nen que sempre feia que no sentia el que li deien els demés, es feia el sord. Llavors un dia les seves orelles es van enfadar, van marxar i en Pepet se'n va quedar sense. Ell, que estava molt trist, va escriure una nota a les orelles, la va ficar en una ampolla i la va llençar al mar. Les orelles, que estaven a la platja, van veure la nota i van decidir tornar amb una condició: que en Pepet no es tornés a fer el sord mai més i fes cas a la seva mare, a l'escola i als seus amics.

Tots dos contes m'han agradat moltíssim, tant pel tema de contingut, com de materials i recursos utilitzats. Valoro molt el fet que siguin inventats, ja que és una cosa creada per tu i estan molt més treballats.
Concretament, aquest últim conte d'en Pepet m'ha fet molta gràcia, ja que quan treballes amb infants et trobes situacions d'aquestes diàriament; nens/es als que els hi dius una cosa i fan que no et senten perquè no els interessa, no els convé el que els estas dient.

Imaginació i creativitat

La sessió de seminari del passat dimarts va començar amb l'explicació de dos contes per part de l'Eli, on la resta de la classe també vam tenir un paper molt important.
El primer conte és diu "La sopa de pedres" i la manera com el va plantejar la meva companya em va agradar molt, ja que saltava a la vista que havia hagut de fer un treball pevi per tal de preparar-s'ho tot; va fer servir un fons d'escena de cartolina dibuixat per ella, personatges fets de paper que els anava movent com si fossin titelles, aliments impresos que va repartir a la classe per tal de fer-nos participar...
Crec que tal qual ens ho va explicar a nosaltres, ho hagués pogut fer amb els nens/es, utilitzant els mateixos recursos.
A més a més, m'agrada molt la idea, la reflexió que treus d'aquest conte, ja que tracta de la solidaritat, d'ajudar-se mútuament, de com uns infants que són les persones més inocents que et pots trobar pel món ajuden al protagonista de la història (el soldat) donant una lecció d'humilitat als adults del poble.

La segona activitat de l'Eli ha estat un conte que havíem de crear entre tots/es mitjançant cartes. Cadascú de nosaltres havia de dibuixar un personatge o una situació d'un conte en una targeta; per exemple una poma. Després, cadascú tindríem una d'aquestes targetes més una altra amb un final ja escrit i dues més amb imatges impreses, com un llaç, una casa...
L'objectiu de tot això és que, per torns, entre tots havíem de construir un conte on el que tu aportessis estigués relacionat amb la carta que havia llençat l'anterior company i la seva argumentació.
M'ha agradat molt aquesta nova proposta, ja que mai l'havia provat i crec que és molt original i creativa a l'hora de potenciar la imaginació dels nens/es, ja que un factor molt important és la improvisació, però seria convenient fer-la amb nens/es una mica més grans. A més a més, és una activitat grupal on l'aportació de cada persona és molt important i decisiva per continuar la història.

Després que acabés l'Eli, em va arribar el torn a mi d'explicar el conte i vaig decidir-me pel de "Els tres porquets".
Per tal d'ajudar-me, em vaig preparar unes cartolines plastificades on sortia cada porquet i la seva casa. La meva sorpresa va arribar quan vaig començar a explicar el conte i una companya es va aixecar i va treure de la motxila quatre peluixos: els tres porquets i el llop. Sincerament això em va venir com anell al dit ja que, encara que també feia servir les fitxes que jo havia portat, diferents persones del seminari van agafar un peluix i em van ajudar a explicar-lo representant el paper que els havia tocat. D'aquesta manera també vaig fer participar a la resta de persones, tot i que de manera inconscient totalment improvisat, però a l'hora d'explicar un conte als més petits també es pot fer servir aquest recurs i així ells senten que ajuden i participen en la història.

Ja per acabar, l'útima activitat que vam exposar aquest dia va ser la notícia d'actualitat educativa de la Berta i la Sara. Aquesta, porta per títol "Educación plantea alargar la enseñanza obligatoria hasta los 18 años", del dia 29 d'octubre del diari digital el Periódico.
Fent un petit resum de l'article, el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, apunta la possibilitat que l'ensenyança obligatòria s'allargui fins als 18 anys, en comptes d'acabar als 16, com passa ara.
La Loles va apuntar que això estava pensat que es fes a temps parcial per poder compaginar, qui vulgui, els estudis amb una feina.
Aquestes dues companyes també han buscat la mateixa notícia a altres diaris i també a les notícies del telediari de la sexta i de la cuatro.

No acabo d'estar d'acord amb aquesta possible implantació, ja que és una manera d'allargar l'ensenyança obligatoria, i per exemple els alumnes que no volen estudiar i que van a classe obligats per no fer res i només molestar als que si volen aprendre continuaran dos anys més malgastant el temps, quan d'una altra manera podrian haver aprofitat aquest temps per incorporar-se al món laboral o estudiar un mòdul que si els agradés.

Presentació dels nostres blocs

El primer que vam fer ahir, 6 de novembre, durant la sessió de seminari va ser parlar sobre la setmana d'activitats extraordinàries del 16 al 20 d'aquest mes. Durant aquesta setmana en comptes de fer classes a la facultat, farem sortides a museus, escoles... llocs vinculats a l'àrea educativa.
La Loles ens va lliurar un llibret on s'especifica en que consisteix cada activitat, quins objectius té, el treball que haurem de realitzar i com es valorarà aquest.

A continuació, hem destinat la resta de temps que quedava de seminari a presentar els nostres blocs davant la resta de companys/es i de la Loles.
Em sortit un/a per un/a i em mostrat el nostre bloc, amb les diferents entrades fetes en el que portem de curs, les seves etiquetes...
La Loles ens a anat donant pautes, consells per tal de millorar-ho; com per exemple sobre el fons que utilitzem, la mida de la tipografia i el color, les etiquetes, els apartats que tenim...

Un aspecte que hem de corregir quasi tota la classe és el fet de treure l'apartat de seguidors, que no serveix per a molt, i afegir el d'enllaços d'interès on, per exemple, podem adjuntar direccions d'altres blocs que consultem amb freqüència de companys/es de classe.
I, una segona millora seria sobre el tema de les etiquetes. A més a més d'etiquetar aquestes entrades com a Seminari, haurem de precisar una mica més segons el tema sobre el qual parli; com per exemple actualitat educativa, contes infantils o entorn sonor.

Programes per crear presentacions: Power Point

Aquest dijous passat, dia 5 de novembre, vam destinar l'hora de TIC a parlar sobre les diferents maneres de crear una presentació.

Des de sempre els professors, quan ho han necessitat, s'han ajudat de pissarres, dispositives, transparències... fins que ja fa uns anys van començar a utilitzar programes de presentacions com el Power Point, que va ser el primer més conegut, encara que no l'únic: l'Impress; presentacions creades amb servei on-line Google Docs; i un altre servei on-line que serveix per publicar presentacions fetes amb Power Point, anomenat Slide Share o Slideboom.

Aquests programes per crear presentacions consten d'uns elements comuns: les diapositives, que és on col·loquem els objectes, com textos, videos, imatges... Aquest conjunt de diapositives formen el que anomenem presentació (les de Power Point tenen l'extensió pptx o ppsx).
També tenim les transicions, que són els efectes visuals o sonors que surten entre una diapositiva i una altre; les animacions, que són els efectes visuals o sonors que vinculem als objectes, com per exemple a una imatge perquè es mogui; i per últim les accions, instruccions que portem a terme quan fem click o passem el ratolí per sobre d'un objecte.

Aquestes presentacions que fem servir, per exemple a l'hora d'exposar un treball davant la classe, poden tenir avantatges o inconvenients, segons quin ús li donem.

CARACTERÍSTIQUES INCORRECTES

• Massa informació en les diapositives, i no es llegeix amb claredat.
• La persona que exposa no explica, llegeix directament.
• Si té massa colors, efectes... pot distreure l'atenció dels oients.
• Abús excessiu d'elements multimedials, com repetició contínua d'un so, efecte...
• Ús de colors i formes de manera indiscriminada, sense seguir una pauta o un ordre.
• Tenir un bon sistema de projecció, sinó l'aula sempre estarà a fosques i els oients es cansaran.
• No portar el mateix ritme l'orador amb les diapositives, i llavors es dóna un doble discurs.

CARACTERÍSTIQUES CORRECTES

• L'alumne sempre té en pantalla una guia del que s'està explicant amb els ítems, aspectes claus.
• Permet il·lustrar imatges.
• Permet realitzar esquemes perquè s'entengui millor la informació.
• L'alumne pot prendre apunts amb més facilitat.

M'ha agradat tractar aquest tema a classe, ja que les presentacions és un recurs que molt sovint utilitzem quan hem d'exposar un treball davant la classe, i crec que el fet de tenir unes pautes sobre com treure-li profit i saber utilitzar-lo ens pot ajudar molt a partir d'ara, ja que per donar-li un mal ús és més convenient no utilitzar-lo.

Mai hem d'oblidar que les presentacions en Power Point són un suport a l'exposició, un recurs que ens ajuda a nosaltres y també als oients perquè no es perdin, però en cap cas substitueixen a la persona que parla i hem d'aconseguir que l'atenció dels oients estigui centrada en nosaltres i en el que diem, no en les diapositives.

L'entorn sonor que m'envolta...

Una de les activitats que ens ha encarregat la Loles des de seminari ha estat fer un anàlisi del nostre entorn sonor, per tal de fer-nos reflexionar sobre la quantitat de sons que ens envolten; sons que els tenim tant interioritzats que ni els escoltem sinó parem atenció, no ens molesten.

Primer de tot havíem de fer una llista dels sons més comuns que escoltem des de casa nostra, tant de dins com del carrer.

DINS DE CASA: televisió, aixeta, telèfon, nevera, rentadora, cisterna, ordinador, tacons i veus de la veïna d'adalt, gossos dels veïns, portes de casa, l'ascensor, tecles de l'ordinador, taladro dels veïns i l'olla a pressió des de la cuina.

DEL CARRER: cotxes passant, aparcant, arrancant, pitant, motos, música, gent parlant, gossos bordant, obres del davant de casa, camió d'escombraries i containers al obrir i tancar.

A continuació, havíem de fer una segona llista dels sons que escoltem durant el camí des de casa nostra a la facultat, i d'aquests apuntar quins són molestos, quins agradables, quants podem identificar alhora, si es repeteixen, si hem escoltat algun de nou...

SONS DES DE CASA A CLASSE: la pluja, el vent, la gent parlant, els cotxes, el clàxon i la música dels cotxes, la sirena d'ambulància, les obres i les fulles del arbres.

SONS AGRADABLES: de tots aquests sons que he escoltat durant el trajecte, l'únic que per a mi és agradable és el so de la pluja, em relaxa molt escoltar-ho, és com un moment per pensar en coses que et passen durant el dia i que en un altre moment ni te'n recordes. Però m'agrada escoltar-la des de casa, no quan estic al carrer.

SONS MOLESTOS: Els tres sons més molestos de tots els que vaig escoltar són el clàxon dels cotxes, m'irrita molt aquest so; un altre seria el so de les obres que si l'escolto molta estona em fa tenir mal de cap; i l'altre, la sirena de les ambulàncies, policia, bombers... perquè quan vaig conduint i l'escolto em poso molt nerviosa perquè no se on ficar-me per deixar que passin.

De tots aquests sons els que he pogut identificar alhora són els cotxes, el vent, el clàxon, la música i les motos.
I els sons que més s'han repetit han estat el clàxon dels cotxes i el vent.
Puc dir que no he escoltat cap so que sigui nou, tots considero que són molt comuns, de la vida quotidiana.

Conte infantil, article 3 i 4 i entorn sonor

El dia d'ahir a classe de seminari va donar temps a exposar moltes activitats.

Vam començar la sessió amb l'explicació d'un conte infantil molt adequat per explicar a aquesta època de l'any als nens/es, ja que tracta sobre la castanyera.
Aquest conte explica el que li va succeir un dia a la castanyera, que va anar al bosc a collir castanyes, però en comptes d'agafar això, es va confondre i va agafar cargols.
A l'hora d'explicar aquest conte, la meva companya Vanessa ha fet servir diverses targetes amb dibuixos impresos que narraven la història.
Un recurs que ha fet molt bé en utilitzar ha estat les cançons; mentre ens contava aquesta història hem cantat la canço de la castanyera i també la de cargol treu banya. D'aquesta manera els nens/es també participen i associen idees més fàcilment, ho interioritzen millor.

L'activitat que hem fet després ha estat l'exposició de dues noticies relacionades amb l'educació; primer ha estat el torn de la Berta i de mi, i després d'altres dues companyes, la Cristina i l'Arantxa.

La nostra notícia està estreta del País, concretament del dia 4 de septembre, i porta per títol "Arranca la digitalización de las aulas". L'article està centrat en l'implantació de les TIC en les escoles mitjançant un nou programa anomenat "Escola 2.0", el qual preveu reformar 14.400 aules instalant pissarres digitals i terminals portàtils per 400.000 alumnes de 5è de primaria, aproximàdament. Per tal de poder dur a terme aquest projecte, es conta amb un pressupost de 200 milions d'euros, 100 dels quals assigna el govern i els altres 100 cada regió. Un aspecte que ens va cridar molt l'atenció a la Berta i a mi és el fet que aquest article especifica que això es portarà a terme només amb alumnes de 5è de primària; llavors vam seguir buscant i vam trobar una notícia que parlava del mateix, aportant les mateixes dades, però en aquest cas explicava que aquest projecte es realitzaria amb alumnes de 5èi 6ède primària i 1r i 2n de secundària.

A més a més, com que mentre realitzaven la recerca de noticies també vam trobar cassos concrets d'escoles on les TIC ja s'havien posat en pràctica, també els vam explicar una mica per sobre.

Com activitat grupal per fer a classe, vam pensar que una bona idea seria fer una mica de debat sobre aquesta notícia. De manera que vam fer uns papers on hi havia diversos ítems relacionats amb les TIC i vam dividir el grup, on uns havien d'anar a favor i uns altres en contra sobre aquests temes; com per exemple la distracció dels infants davant l'ordinador, la formació del professorat respecte a les TIC, els ordinadors portàtils enfront del paper i bolígraf...

La següent notícia que van explicar ahir d'actualitat educativa està extreta del Periódico, del dia 22 d'octubre, i porta per títol "¿Enseñanza infantil en condiciones?". Es tracta d'una carta de queixa escrita per una mare on exposa el problema amb que es troben els pares dels alumnes del primer curs d'ensenyança infantil del CP Hispanidad. El problema que denuncien aquets pares consisteix en la falta de suport d'auxiliars en una classe on hi ha 39 nens/es per una sola mestre. Tenen una lluita contínua amb la DGA perquè segons les lleis no pot haver-hi una persona de suport fins que la ràtio de nens/es no arriba als 42. Aquests pares es queixen, i amb tota la raó, que per exemple quan un infant vulgui anar al lavabo o s'hagi pixat a sobre, una sola persona no es pot ocupar de tot, ja que el nen/a no pot anar sol a fer pipi i si la mestra l'acompanya deixa als altres 38 sols a la classe.

L'activitat que ens van proposar per fer les nostres companyes la trobo molt interessant; consistia en representar el rol que et toqués en un paperet, com per exemple pares, subdirector, mestre, encarregat de donar les subvencions...

Una de les conclusions que vam treure després de realitzar aquesta activitat és que el fet d'establir un límit, com per exemple la ràtio de nens/es en aquest cas, és molt difícil perquè sempre hi haurà gent que no estigui conforme, però també és necessari perquè sinò tota la gent voldria i se'n aprofitaria de la situació.

La següent activitat va ser la de l'entorn sonor, que la vam exposar, primer la Berta i després jo. Pel que fa a la Berta, em va sorprendre que la majoria de sons que escolta a casa seva són sons tecnològics, un 90% aproximàdament; com per exemple, l'ordinador, la nevera, el rentaplats, la rentadora, la televisió... Després em va tocar el torn a mi, però en comptes de comentar aquí els sons que he escoltat en els diferents jocs, a continuació faré una nova entrada on els classificaré detalladament.

Aquesta última activitat d'entorn sonor ha fet d'introducció al joc amb que hem acabat la sessió de seminari d'aquest dia. Aquest ha consistit en que tots hem donat les nostres claus a la Loles i ella les ha ficat en una bossa. Sense que les veiéssim, ha agafat una per una i les ha bellugat per fer-les sonar i nosaltres havíem d'intentar endevinar quines eren les nostres.

M'he quedat molt sorpressa quan tots o quasi tots hem encertat, sobretot hi hagut dos cassos que quasi no ha fet falta que la Loles les fes sonar, al segon d'escoltar-les les dues persones sabien amb tota seguretat que eren les seves claus. La reflexió que treim d'aquest joc és que hi ha sons que els tenim tant interioritzats, encara que no ens adonem, que els reconeixeríem en qualsevol lloc només amb sentir-los una mica.

Retrat

El primer dia que vam estar tots junts, el de la presentació d’aquest grau, em van cridar l’atenció diverses persones de la classe, però va haver-hi una companya que va ressaltar sobre els altres.
Quan la mires, en el primer que et fixes perquè ressalta molt en ella és en els ulls; uns ulls grans de color blau molt intens. Un altre aspecte que també fa que et fixis en ella és el seu cabell: molt llarg de color negre que sempre el porta llis.

Durant les setmanes que portem de classe m’he adonat que sembla una persona que li agrada arreglar-se, coqueta. Acostuma a portar arracades grans que pengen, molt vistoses i també l’he vist algun anell gruixut decorat amb alguna pedra.

Pel que fa a la seva manera de vestir, té un estil que m’agrada molt; acostuma a anar amb roba senzilla, còmode com per exemple texans amb bambes i alguna samarreta.

En relació al seu caràcter, no he parlat molt amb ella, però la veig bastant xerraire, extravertida, molt participativa a les classes, responsable, que sap bé el que vol, alegre i bastant simpàtica.

La companya a la qual he intentat descriure ressaltant els trets, que per a mi, són més significatius en ella, que la defineixen més és la Judith Degracia.

Contes infantils, entorn sonor i pautes pels treballs

El divendres passat, dia 30 d'octubre, vam començar la classe amb l'explicació de dos contes més; el primer és el de "La rateta que escombrava l'escaleta", i el segon "La tortugueta Roby".

Pel que fa al primer, narra la història d'una rateta molt presumida que un dia mentre escombrava l'escala es va trobar una moneda i amb això va decidir comprar-se un llaçet rosa.
Tots els animals que passen pel davant, la veuen tan bonica que volen casar-se amb ella, però ella els rebutja a tots, fins que arriba un gat, el qual té una veu que li agrada tant, que decideix casar-se amb ell. Però hi ha un problema: els gats sempre es mengen les rates i els ratolins.... però per sort aquest gat és vegetarià, de manera que vieuen feliços per sempre més.
El que més em va agradar d'aquest conte és el final alternatiu que li va donar la Judith, la meva companya, ja que això amb els nens/es també es pot posar en pràctica. Trobo que per infants tan petits és més bonic buscar un final feliç a la història, un alternatiu que pot ser inventat per nosaltres.

L'altre conte, "La tortugueta Roby" explica l'aventura que va viure un dia una tortuga quan se li va ficar un angelet dins la closca; tot el que va fer per conseguir treure-se'l.
Mai havia sentit aquest conte i una de les coses que més em va agradar va ser la manera d'explicar-lo de la meva companya; en comptes de fer servir un llibre, com és la manera més tradicional, va utilitzar diverses cartolines grans amb dibuixos, fets per ella, que narraven la historia.
És un altre recurs que es pot utilitzar amb els infants i crec que molt adequat, ja que és molt visual i creatiu i ens pot ajudar a l'hora de mantenir l'atenció dels infants.

A continuació, una altra companya va exposar la seva activitat de l'entorn sonor.
Ha fet dues llistes; a la primera ha anotat els sons que sent dins de casa seva i els que sent del carrer; i a l'altre llista a escrit els sons que sent fent l'itinerari de casa seva fins a la universitat en cotxe. D'aquests, quins són moltestos per a ella, quins agradables, quins es repeteixen, quants es capaç d'escoltar alhora...
Un aspecte que em va cridar l'atenció va ser que un so que per a la meva companya, la Vanessa, és agradable és el canvi que es produeix quan entres amb el cotxe dins d'un túnel; mai m'ho havia plantejat ni havia parat atenció a escoltar-ho.

Ja per acabar la sessió, la Loles va comentar la manera com vam presentar els treballs i, mentre ho feia, ens va donar unes pautes pels pròxims:

INFORMACIÓ DE LA PORTADA

• Nom i cognoms de l'alumne
• Grup de classe
• Nom de la universitat i facultat
• Assignatura
• Nom del professor

ÍNDEX

• Els sub-apartats sempre han de venir una mica més cap a dintre, cap a la dreta.
• No cal possar "Pag"
• Només posem el número de la pàgina on comença l'apartat.
• També s'han de paginar els sub-apartats.
• La primera pàgina del treball escrit NO és la 1, aquesta seria l'índex.

CONTINGUT

• La mida de la lletra utilitzada ha d'estar compresa entre 10 i 12, depenent de la tipografia que utilitzem.
• Les cites textuals tretes d'un llibre sempre es posen entre " ". No fa falta posar-les en cursiva.
• Si les cites són d'un altre llibre, a més a més de posar-les entre " ", afegim el nom de l'autor/a i l'any d'edició entre parentesis ( ).

BIBLIOGRAFIA

Per citar els llibres emprats, s'ha de fer així:

• Cognom,inicial del nom. (any d'edició).Títol del llibre. Ciutat : editorial.
• Exemple: Bosch,E. (2004).Educació i vida quotidiana. Vic : Eumo

Si es donés el cas d'un llibre escrit per dues o més persones, es segueix el mateix ordre; l'únic que s'ha d'afegir és el nom de l'altre autor.

• Exemple: Bosch,E i Lordén,A.

Ja per concloure, si el que volem citar és una pàgina web, la manera de fer-ho és aquesta:

• Adreça web (dia que ha estat consultada).