Contes infantils

El divendres dia 23 d'octubre, la classe de seminari va ser bastant diferent al que estàvem acostumades, ja que començàvem l'activitat d'explicar contes infantils.

Aquest dia va ser el torn de dues companyes; una va explicar un conte anomenat "El lleó gandul", i l'altre dos: "Els colors" i "La samarreta d'en Max".

El primer conte estava centrat en els animals del ZOO, com els micus, l'elefant, la girafa, la serp...
Aquest conte em va agradar molt , sobretot la manera d'explicar-lo de la meva companya; a més a més, mentre l'explicava cantàvem cançons d'aquests animals i d'aquesta forma es fa més entretingut i divertit d'escoltar.

Pel que fa als altres dos contes, tant un com l'altre, tenien un argument difícil de seguir. Penso que no eren contes molt adequats per a infants tan petits perquè no despertarien el seu interès i es despenjarien de l'activitat molt aviat.
En el dels colors, cada vegada sortien més colors i es barrejaven més entre si; i en el de la samarreta d'en Max, el protagonista feia massa accions seguides difícils d'entendre.

Quan vam acabar aquesta activitat dels contes, la Loles ens va donar una sèrie de pautes que són aconsellables de seguir a l'hora d'explicar contes als nens/es:

• Hem d'explicar un conte, no llegir-lo.
• Haver treballat el conte prèviament: conèixer i tenir-lo assimilat. Tenir clar com comença, que passa a la història i com acaba.
• Tenir clar els elements més importants per poder improvitzar.
• És recomenable que tots els nens/es estiguin asseguts a la mateixa fila.
• Començar a poc a poc i augmentar la velocitat al narrar.
• No hem de cridar, tenir una veu tranquil·la, resposada.
• I per últim, per tenir èxit, utilitzar la nostra simpatia, compressió i espontaneïtat.

Un cop vam acabar de prendre nota d'aquestes pautes, vam començar una altre activitat, la de l'entorn sonor, que aquell dia l'havien d'exposar també dues companyes.

L'objectiu d'aquesta activitat es realitzar una reflexió sobre la quantitat de sons que ens envolten, que els tenim tan interiortizats que ja no ens molesten i si no ens parem a escoltar-los especialment, no ens adonem que hi són.

L'activitat consisteix en realitzar una llista dels sons que escoltem des de casa nostra, tant de dins com de fora, i dels que escoltem de camí de casa a classe. D'aquests últims, apuntar quins són molestos, quins agradables, quants sons podem escoltar alhora, quins es repeteixen...

La conclusió a la qual vam arribar després d'escoltar a les nostres companyes és que estem completament envoltats de sons i sorolls quasi tot el temps, encara que no ens adonem. Estem envoltats d'una gran contaminació acústica i això té conseqüències negatives, com que cada vegada hi hagi més gent sorda a una edat més temprana.

Activitat 2: Com retallar i aplicar efectes en una imatge

En aquesta segona activitat hem fet tres coses diferents amb la fotografia que hem escollit:
1) Retallar-la.
2) Aplicar efectes, com aclarir o enfosquir, modificar el color...
3) Retallar un dels elements de la imatge.

La imatge que he fet servir, la real sense retocar ha estat aquesta:


El passos per retallar una imatge són:

• Fer click a l'icona de "Herramienta de selección", de la caixa d'eines.
• Seleccionar la part de la fotografia que volem retallar.
• Anar a "Imagen, recortar a la selección".

No hem d'oblidar-nos de tornar a modificar el tamany de la fotografia pel tema dels píxels. La mida real és de 2932 d'amplada per 2572 d'altura; un cop escalada, la mida és de 350 per 307.











FOTO 1

Els passos per editar una fotografia, aplicar efectes sobre ella són:

• Dins de "Colores" hi ha diferents opcions, com "Brillo y contraste" per enfosquir o ressaltar colors; "Tono y saturación" pels colors, la lluminositat; "Colorear"... Després de provar amb tots aquests efectes, m'he decantat per utilitzar l'eina de "umbral", on el color que més domina és el negre.

FOTO 2

I, ja per últim, els passos per retallar un dels elements concrets de la fotografia són:

• És millor abans que res augmentar el zoom de la imatge.
• Anem a la caixa d'eines i fem click sobre l'eina que és el dibuix d'un llaç, "Herramienta de selección libre".
• Amb aquesta eina hem de marcar el perfil d'aquell element que volem retallar, mitjançant puntets.
• Quan ja tenim tot el perfil marcat, ens posem al primer punt. Anem a "Imagen, Recortar a la selección".
• Ara el que jo he fet per ressaltar aquests elements triats, ha estat anar a "Filtros, Desenfoque i Desenfoque gaussiano".

FOTO 3

Activitat 1: Com escalar una imatge

Ahir, la classe de TIC va estar centrada en aprendre coses sobre el món de la fotografia digital.

Hem fet servir un programa anomenat Gimp, que és un software lliure que serveix per retocar fotografies, editar-les.

Després d'una petita explicació, hem tingut una estona per fer-nos fotografies per la classe amb les companyes, ja que després les faríem servir per practicar amb aquest programa.

Concretament, hem hagut de realitzar dues activitats.
La primera és bastant senzilla: seleccionem una de les fotografies i modifiquem la seva grandària en píxels per poder posar-la en un bon tamany pel bloc (uns 350 píxels).

Els passos per dur a terme aquesta tasca han estat:

• Seleccionar "Archivo, Abrir" per escollir la imatge que volem.
• Quan ja tenim cargada la imatge, "Imagen, Escalar imagen".
• Ara és el moment de modificar la imatge i posar 350 píxels d'amplada. Cal parar atenció a que l'icona que té dibuixada una cadena estigui lligada, ja que sinò la imatge es modificaria però l'amplada no seria proporcional a l'altura. Un cop fet tot això només cal clikar a "Escala" i, d'aquesta manera, haurem reduït el nombre de píxels de la imatge.

Aquesta és la imatge que he fet servir per realitzar aquesta primera activitat.
La imatge real tenia una mida de 3648 d'amplada per 2736 d'altura; un cop escalada, la mida és 350 per 263.

"El Racó De La Música"

Una Blocosfera es podria definir com a una comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i blocaires que tracten un mateix tema o similar.

D'aquesta manera, persones que tenen opinions, interessos, aficcions comunes es poden comunicar i intercanviar tot això, gràcies als comentaris que deixen, els canals web, els enllaços...

Una activitat que havíem de fer per l'assignatura de Gestió i TIC consistia en crear, per grups, una Blocosfera; de manera que així ho vam fer.
Vam pensar possibles temes, aspectes dels quals podia tractar el nostre bloc i de seguida ens vam posar d'acord que la música era un bon recurs en que centrar-nos.

Al bloc, anomenat "El racó de la música", proposem diverses tècniques per treballar aquest món amb els més petits, com són mitjançant cançons, fitxes d'instruments, jocs...

Crec que aquesta és una manera diferent d'educar als infants, que aprenguin conceptes nous, però d'una forma més lúdica i pràctica; alhora que aprenen s'ho passen bé i es diverteixen.

Per poder observar tot això, només heu d'entrar al nostre bloc clicant aquí.

Article 2: "Educació becará a alumnos que acaben la ESO con más de un 8."

Vam començar la classe explicant cadascú de nosaltres un record, un sentiment de la nostra infància vinculat a l'escola.
Aquelles persones que han portat un objecte que per a elles té un sifnificat especial, l'han ensenyat i explicat a la resta de la classe.
Jo, personalment, he portat una samarreta que tinc signada per tots els companys/es de classe de quan anava a 3r d'ESO.

Un cop hem acabat aquesta activitat, dues companyes han exposat la notícia que van escollir per treballar sobre l'educació.
L'idea principal d'aquesta, com es cita al títol, és que els alumnes de la ESO que treguin una nota igual o superior a un 8 i que les seves famílies tinguin rentes baixes podran gaudir d'una beca per a poder continuar estudiant.
Seran destinats un total d'un milió d'euros per a crear aquestes beques i cada estudiant podrà rebre com a màxim 1.200 euros anuals.

Hi ha diversos aspectes que m'han cridat l'atenció sobre aquesta notícia. És la primera vegada que es beca als estudiants de la ESO; aquesta és una data que m'ha extranyat una mica, ja que el batxillerat es pot fer en qualsevol institut públic si la família va apurada econòmicament. Segons aquest article l'objectiu d'això és "conseguir que un mayor número de estudiantes siga adelante con su formación una vez superada la ESO"

També m'ha sobtat una mica la nota que estableixen com a mínima per concedir l'ajut econòmic; no crec que sigui just que una persona que es treu la ESO amb un 7 i la seva familia té unes rentes baixes no pugui optar a aquesta beca només per no haver aconseguit arribar a la nota requerida. Haurien de tenir les mateixes oportunitats tots, per això que el fet d'establir una nota mínima no ho acabo de veure clar; em sembla més una excusa per limitar el nombre de beques, ja que sinò el pressupost pujaria molt.

Aquestes companyes també han buscat la mateixa notícia a altres diaris (El Pais i l'Avui), per poder comparar la manera que tenen de tractar-la; tant un com l'altre conté les mateixes dades, però explicades de manera diferent. També han trobat que quatre diaris digitals contenen la mateixa notícia amb les mateixes paraules idèntiques.

A més a més, van cercar una mica d'informació adiccional relacionada amb el que diu aquest article, com un estudi que parla sobre les causes del fracàs escolar, un altre sobre la causa del perquè els nois es matriculen menys que les noies i un tercer sobre les conseqüències que té el fet que els pares estiguin separats.

Ja per acabar, comentar que l'activitat que havien pensat consistia en dividir la classe en dos i organitzar una espècie de debat donant arguments a favor i en contra sobre aquest tema.

Cultura Lliure

• La cultura lliure es podria definir com aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat comparables als del programari lliure. Un exemple molt clar és l'enciclopedia Wikipedia.

Al parlar de cultura lliure també parlem d'altres conceptes, com són:

• El programari lliure: software que respecta la llibertat dels usuaris sobre el producte i, quan ja el tenim, es pot ser usar, copiar, estudiar, distribuir còpies...
• Creative commons: és una organizació que s'encarrega de promoure l'accés a la cultura i a una mayor flexibilitat de les lleis de propietat intel·lectual mitjançant unes llicencies.
  Un exemple seria que un músic que vol distribuir a Internet la seva obra lliurement tingui un suport legal per poder deixar clars quins usos permet de les seves obres i quins prohibeix.
• Copyleft: és tot el cotrari del "copyright" (dret de copia).

Després d'haver llegit i comprés tota la informació relativa a la cultura lliure, havíem de realitzar una activitat, en la qual havíem de reflexionar sobre quatre situacions diferents i explicar quina és la correcta i quines les incorrectes.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

Aquesta situació trobo que és la més incorrecte de les que es presenten, ja que un professor no pot exigir als seus alumnes que portin un model especial de sabatilles per fer la classe, ja que molts ni el tindran perquè és car i, a més a més, és una falta de llibertat cap als nens/es. Aquí també s'ha de tenir en compte l'opinió dels pares, que tots es queixarien, i amb molta raó.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

Aquesta també és incorrecta, ja que els infants són lliures de triar les imatges que ells vulguin, però el professor els ordena comentar-les en un programa concret, el word. Aquest mestre el que hauria d'haver dit és que les enganxessin i comentessin en un procesador de textos, sense especificar en quin. També aniria bé citar l'autor de la fotografia, per si de cas.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Aquesta situació és bastant semblant a l'anterior, en quant a la instrucció que dóna el mestre. Demana dos requisits: el programa que s'ha de fer servir, el power point, i l'altre és la versió que especifica, la del 2007. Això obliga als nens/es a aconseguir aquest programa i aquesta versió concreta per poder fer la feina.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

L'última situació, de les quatre que es presenten, és la més correcta perquè els nens/es tenen la llibertat d'escollir les postals que ells vulguin comprar. A més a més, les altres tres parlen de productes comercials que tenen un preu. Però, tampoc m'acaba d'agradar molt, ja que potser hi ha nens/es als quals no els agrada cap postal i, només pel fet que el mestre ha donat aquesta instrucció, es veuen obligats a comprar-ne.

Audacity

El passat dijous dia 8 d'octubre, a classe de TIC vam aprendre a utilitzar un nou programa, anomenat Audacity, el qual permet gravar sons en temps real, la veu; importar i exportar arxius; editar-los...

S'han de seguir uns passos per tal de poder gravar aquestes veus o sons:

• El primer de tot es donar al botó vermell per començar a gravar el que sigui, i al groc (stop) per aturar-ho.


• Si volem escoltar el que hem gravat, seleccionem el troç i ens anem a Efecte, amplificar.


• Un cop fet això, per tal de guardar-ho ens anem a Arxiu, exportar com a WAP.


• A l'hora d'obrir el que hem guardat anem a Projecte, importar audio.


• Si volem retallar un troç de la grabació, seleccionem aquest troç i li donem al botó Retallar, que té forma d'estisores.


• Si el que volem fer es enllaçar diferents veus hem de clicar a Eina de trasllat en el temps i moure-ho cap a on volguem.


• Si, a més a més, volem possar música de fons hem d'importar la cançó i baixar el volum d'aquesta per tal que es puguin escoltar bé les veus, seleccionant Eina envolvent.

En un principi mentre estava escoltant l'explicació de com utilitzar aquest programa havia moltes cosses que no entenia, però un cop em vaig possar a fer la pràctica amb les meves companyes de grup m'en vaig adonar que no era tan complicat, que només seguint els passos donats la feina sortia.
A més a més, m'ho vaig passar molt bé mentre cadascuna de nosaltres gravàvem el nostre text i, després escoltant-nos.

Ja per últim si voleu escoltar el nostre audio cliqueu aquí

Article 1: "Porque los jovenes de hoy obedecen menos?"

El passat dilluns dia 6 d'octubre el primer grup va presentar i explicar la notícia que havia escollit. Aquesta concretament, com es cita al títol, feia una reflexió sobre la conducta que tenen avui dia els joves, tant a l'escola com a casa, comparant la situació actual amb la de fa uns anys.
Aquestes companyes també van cercar la mateixa notícia a uns altres diaris i ens van comparar les diferents maneres que té cada un d'ells de tractar la mateixa notícia; això va ser bastant interessant, ja que una mateixa cosa segons de quina manera s'xpliqui i des de quin punt de vista pot entendre's de manera molt diferent.

Em va cridar molt l'atenció un proverbi que diu "Per educar un nen fa falta la tribu sencera". Estic completament d'acord amb això, ja que de l'educació d'un nen/a són responsables tant l'escola com la família. Si tu a l'escola l'inculques uns valors i uns hàbits a l'infant, però després a casa això no es continua i no es respecta no seveix de res el treball fet a l'escola; s'ha d'educar conjuntament i, per aquest motiu, també és molt important el contacte diari, continu entre aquestes dues institucions.

Aquest debat va acabar amb una frase que ens van plantejar les companyes per tal de reflexionar una mica sobre el tema: Creieu que s'ha d'educar als pares?
Jo opino que en alguns cassos concrets molta culpa de com es comporten els fills i de les coses que fan la tenen els pares perquè no els han sabut inculcar uns valors des de ben petits o perquè els han deixat sempre fer tot el que volen per tal que els nens/es no s'enfadessin i, d'aquesta manera, estalviar-se una rabieta.

Ja per acabar, les companyes ens han proposat fer una activitat que consistia en que cada un de nosaltres havíem d'escriure en un paper, de manera anònima, un conflicte, alguna mala experiència que haguem tingut amb algun mestre, per després llegir el que ens toques en veu alta.

Bloc de notes de Google i Delicious

Ahir per la tarda durant la classe de TIC vam aprendre que hi ha dos mètodes per guardar pàgines web i fragmentes d'aquestes i, després poder accedir a elles des de qualsevol altre lloc que no sigui l'ordinador on les vas mirar la primera vegada.

Bloc de notes de Google: es tracta d'un bloc on pots deixar guardades les pàgines webs que t'interessen, com fas a casa amb l'apartat de preferències, però en la xarxa; de manera que des de qualsevol ordinador les podràs consultar. Un aspecte que m'ha agradat és que a l'hora de guardar les webs també tens la possibilitat d'escriure algun comentari i d'afegir etiquetes.

Delicious: és molt semblant al bloc de Google, però amb la diferència que aquest està en anglès. El primer que has de fer per poder accedir-hi es registrar-te i crear-te un compte.
Una altre diferència és que en aquest et pots crear una xarxa d'amics i veure quina informació pengen aquests en els seus espais.

Tant el Bloc de notes de Google com el Delicious serveixen pel mateix, tenen la mateixa funció, encara que m'ha agradat més el segon perquè el procés és més ràpid i, a més a més, pots compartir la teva informació amb altres persones que estiguin registrades. L'únic inconvenient que l'he trobat al Delicious és que tot està en anglès i per això m'ha costat una mica més al principi, però un cop fet, després ja és tota l'estona igual.